Hi ha coses que
continuo sense entendre, com aquesta tarda per exemple... com es passa de estar
molesta perquè això no pot anar-hi bé, a riure com una més dels quatre, a
tornar a molestar-me a l’hora de dir adéu... L’últim cop, ara fa quasi un mes, em vas
prometre que no canviaria això, però no sé si era per com estàvem tots, pel que
t’havia explicat o perquè, però m’he adonat que no estic igual que elles, i que
fins i tot se m’ha passat pel cap estic canviada per una d’elles, encara que
sigui del grup i una bona amiga tots aquests mesos.
Sé que és una
bogeria, sé que no he de pensar més, i és el que us he dit, potser sense ser
molt conscient: no vull més mals rotllos. I ara sóc conscient de tot el que ha
passat, de tot el que estava a punt de passar abans o després, i de que hi ha
coses que mai es poden prometre, perquè si després no es compleixen, acabem
malament, jo sentint-me diferent a elles, i tu preocupat encara que hagi estat
només una estona. Ho vaig dir que ho intentaria, que ho preferia, però has de
posar també de la teva part perquè sigui del tot veritat...
Perquè si et torno a ser sincera, em fa mal que estiguis al costat o davant meu, i notar que jo no existeixo, pels amics també estem, recordes?
No hay comentarios:
Publicar un comentario