Somnis i realitat... quina és la veritat?

 A passat tant temps que els records d'aquests anys es barregen amb els meus somnis fent que m'oblidi del que va ser real o no.

Solament hi ha una manera de no oblidar aquestes mirades, aquests moments, aquestes converses, tot el que vivim, i tot el que visc jo, ara separada de vosaltres per aquest mur invisible; aquesta dins d'aquest món secret, en un univers paral·lel on el temps es deté al meu antull per poder veure una vegada i una altra vostres cares somrient-me de nou.

Un món que va començar com una excusa per no parlar, però que cada vegada guanya més pes dins del meu cap; ha creat una realitat dels meus somnis i els meus records, i cada vegada que necessito alguna cosa per seguir esperant i no oblidar-me, fujo a ell; el món paral·lel de la meva imaginació en el qual continuen els meus somnis, però el temps segueix detingut un segon abans d'adonar-me que ja no esteu al meu costat, que ja no espereu aquestes mirades, que ja heu oblidat aquests sentiments d'amistat veritable...