Música per callar pensaments...

Pujar el volum dels cascos, posar-te la teva cançó preferida i no escoltar res més; deixar enrere les llàgrimes, riure, gaudir ... això és el que vull. No vull quedar-me aquí ajaguda imaginant coses que cada vegada més clar no passaran, he de ser conscient que aquesta batalla està perduda, que cada vegada hi ha menys coses que em facin seguir endavant amb tot això ... ara l'únic que vull és que tot això canviï, que no aparegui de nou aquesta lluita, i aquest cop perquè no aparegui és el millor, potser no a primera vista, però està clar que és el que havia d'haver fet desaparèixer fa molt. 
La música segueix sonant sense prestar-li molta atenció però no vull sentir els meus pensaments que em diuen que ja m'ho van advertir ... ara només vull sentir que això pot millorar, que no és només un joc, però això no apareixerà, i jo no puc seguir més endavant perquè m'estic fent mal; apareix un pla, em lusiono i després tot desapareix. Tornar a pensar i apujar més el volum de la música, fins que les orelles explotin ...


Entrada del meu blog copiada aquí després de molt temps...