Es va donar la
volta, allà estàvem tots. Alguns ja portaven més d’una copa a sobre, i es
notava a la seva manera de parlar i d’actuar amb alguns de la festa. Vaig
buscar-te amb la mirada de nou, m’havien dit que hi aniries i era l’únic motiu
pel qual havia anat. Volia veure’t de nou, volia adonar-me que les coses no
eren com les meves amigues ho havien plantejat i, potser, encara t’importava.
Mirava la hora un
i altre cop... el rellotge, el mòbil, el rellotge de nou... fins ara havíem estat només simples amics,
tot i què havia de confessar que ens havíem morrejat algun cop que altre... però
mai havíem dit que érem res més, i aquesta nit ho tenia clar, volia dir-te tot
el que sentia per tu.
De repent un dels
nois del grup, se’m va apropar i va intentar assegurar-me de què tu no vindries
i que m’havia d’anar, però quan li anava a dir que m’ho havies dit tu i havia
vist que havies quedat amb ells, la vaig veure. Era una noia més, potser si, n’era
de més guapa que jo, estava clar i... t’agafava de la mà mentre et besaves amb
ella.
Tenien raó, jo
només havia estat un joc per a tu mentre trobaves a una altra, mentre que tu ja
havies començat a entrar al meu cor, i ara només sé dir-te: adéu, i fins que el
destí vulgui ajuntar-nos de nou...
No hay comentarios:
Publicar un comentario