I ara.. una promesa

I ara què se suposa que haig de pensar? què haig de sentir? què se suposa que haig de tenir en ment? La veritat? No tinc la menor idea... em vaig equivocar de nou, em vaig creure al meu cor quan el cap em deia que no, que no tanqués els ulls així, que no tingués un sol rastre d'aquest somriure il·lús... però com ximple vaig voler seguir endavant, deixant enrere la por a si anava bé o no, solament m'ha importat què passava; però ara ja es queda enrere, es queda en un moment que mantindré en la meva memòria, perquè malgrat algun que un altre moment més fluix, han estat bons moments, bona història, bona elecció... encara que des de fa unes hores no ho estigui pensant, és el que vaig triar, sàvia que que hi havia i vaig accedir. 
I solament ha quedat una promesa, una promesa que espero que sí es pugui complir. I malgrat tot, gràcies per ser sincer en tot moment, encara que com en moments com aquest, costés més ser-ho...