Un canvi que fa veure més del que et penses

Com canvia tot, com alguna cosa que creia que no podia tornar a passar, passa de nou. Vaig prometre allunyar-me, vaig prometre deixar enrere tot l'ocorregut aquests mesos, vaig prometre que res podria fer que tornés a caure... però segons sembla estic deixant de costat aquestes promeses del meu cor; aquest missatge m'ha descol•locat de nou, m'ha fet que pensi si realment estic tan segura que hem desaparegut de la vida de l'altre. Jo ja no necessito al que vaig conèixer aquests pocs mesos, sinó que necessito l'amic que vas dir que seguiries sent. I avui no sé com ni perquè, has sabut que necessitava saber de tu. No torno a caure com una nena petita, però malgrat tot, m'has fet somriure un instant. Potser les coses hagin canviat més del que ens pensem, però potser això no sigui la raó suficient com per deixar de confiar.

Vull creure que és cert, que puc dir-te el que sigui, que puc saludar-te sense sentir que et molesto, que puc fer alguna broma sense sentir-me malament després. No sé si alguna d'elles ha tingut a veure, encara que si és que sí, crec tenir en ment qui, però gràcies; aquesta nit necessitava dir-li a un amic que encara que les coses canviïn es pot contar igual amb aquesta persona, però no era capaç, no després de veure que era com si jo no existís per a les persones que m'han importat, però sense saber res, solament llegint això, he pogut dir-li, de debò, que els amics poden seguir existint malgrat tot.