Quin canvi que
tinc dintre meu, sense poder evitar-lo he tornat a trencar la promesa que em
vaig fer a mi mateixa, la promesa que em vaig fer mentre em penjava al coll
aquella clau fa tants mesos. Però sense adonar-me torno a escriure de matinada,
torno a esperar un missatge, torno a somriure per qualsevol cosa, torno a tenir
a les meves amigues recordant-me que aquesta sóc jo, la que es posa nerviosa
quan s’apropa el moment, la que es posa a veure de nou tota la llista
interminable de pel·lícules romàntiques, la que escolta les cançons que has
dedicat un i altre cop. He caigut. He tornat a obrir el cor sense donar-me
compte, però tu has entrat.
Explica’m perquè em
fa mal creure que encara hi ha un lloc d’alguna cosa del teu passat, explica’m
perquè estic esperant que estiguis al meu costat una tarda més, explica’m perquè
aquestes tardes em passo tanta estona preparada abans i porto tots els nervis
al estómac.
No sóc perfecta,
mai ho he sigut, però vull tornar-lo a ser, a ser només per a tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario